Videos
Altres entrades de videos:
00:14 Forn del Vidre. El Rierot. 1988.
01:09 Visita d'Ignasi Ferreres, Conseller de Treball de la Generalitat. 1989.
02:20 Campionat Scalextric organitzat pel Grup de Cultura. 1989.
03:20 Visita del govern municipal de Mataró. Enderroc del Forn del Vidre. 1994.
04:10 Plaça del Forn del Vidre. 1996.
04:40 Visita de les autoritats a les instal·lacions del polígon Mata-Rocafonda. 1987.
05:40 Elaboració i producció.
07:56 Partit de futbol de l'equip de Cristalleries. 1987.
07:56 Control de qualitat. 1987.
09:40 Incendi al magatzem del polígon Mata-Rocafonda. 2001.
Imatges: Fons Televisió de Mataró. Edició: Pep Andreu (Mataró Audiovisual).
El treball femení a Cristalleries de Mataró. Amb motiu del centenari de la fundació de Cristalleries de Mataró (1919-2008), es van entrevistar tres extreballadores d'aquesta cooperativa per testimoniar la presència i les tasques del personal femení a la segona meitat del segle vint.
Homenatge a les Joventuts Socialistes Unificades del Forn del Vidre de Mataró (Mataró, 16-9-2020). Acte organitzat per l'Associació Vidre Bufat, Òmnium Cultural i Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.
Amb entrevistes a Marcel Estrems, Ramon Viader, Margarida Colomer i Salvador Riera.
El 18 de novembre del 1995, al restaurant Can Bruguera de Mataró, es va celebrar un dinar per celebrar la jubilació de Salvador Organ i Galceran, després de cinquanta anys d’entrega constant a la cooperativa i als cooperadors.
En Salvador va entrar al Forn del Vidre a la dècada dels quaranta del segle XX i el seu treball va començar a les oficines de Cristalleries, on va formar part dels administratius força temps.
L’any 1962, després d’assistir a uns cursos sobre control de costos, es va fer càrrec de la comptabilitat general de l’empresa. El 1967 és ja director de la Mútua de Cristalleries, nomenament que tindrà fins a la seva jubilació el 1995.
Germinal Belis Peiró, en el discurs que fa d’ell, en remarca el fet de donar-li les gràcies per dedicar generosament tants anys a la salut dels treballadors de Cristalleries. També el president, Agustín Toro, li agraeix la feina feta pel bon desenvolupament de la Mútua.
L’Antonio Fernández, president del Grup de Cultura i organitzador de l’acte, lliura un ram de flors a l’esposa de l’homenatjat.
Asseguts a taula s’hi veuen companys de tota la vida que han treballat amb ell a la cooperativa: Rosendo Dalmau, Timoteu Muniesa, Antonio González, Jaume Albiol...
Les cançons les interpreta el Dr. Manuel Calsapeu Cantó, metge d’empresa de Cristalleries.
Finalment, en Pere González, antic president i músic que havia format part del quintet de Cristalleries Hot-Club els anys seixanta, dirigeix “L’hora dels adeus”.
Les imatges van ser filmades per Enric Freixenet Pageo, un dels assistents a l’acte.
La fabricació de termòmetres comença al Forn del Vidre els anys de la Guerra Civil espanyola, quan la producció de bombetes llavors fou substituïda per material sanitari. Passada la guerra va continuar-ne la fabricació, essent l’única empresa d’Espanya que en feia gràcies al seu excel·lent vidre prismàtic, que treia utilitzant la torre tan característica de l’edifici. Els termòmetres es van produir fins al 1973, quan va deixar de ser rendible degut a la importació de marques estrangeres.
La utilització de vidre d’òpal per als termòmetres també va permetre als artesans dur a terme, amb abundància, peces com gerres i peixos.
El 10 de març del 1955 arriba la primera màquina automàtica de fer bombetes, una “Kornilov” francesa de dotze caps. El 17 de març s’engega el forn per a aquesta màquina, que comença la seva activitat. N’és l’encarregat el mecànic Valentí Riera. Es curiós observar a la filmació –realitzada per la pròpia Cooperativa– els aparells tan rudimentaris que van utilitzar per descarregar-la i instal·lar-la.
La primera màquina muntada a Mata va ser, el 1973, una “Standar-60” per fer bombetes. A partir d’aquesta maquinària inicial se’n van anar instal·lant de noves amb els seus forns corresponents. S’hi veu també l’arca on es refreden lentament aquestes bombetes i la sala de barreja on es calculen els percentatges dels components per fondre.
Un altra màquina és la de fer pantalles, peces que són tallades i bordejades per dues màquines més adquirides l’agost del 1973.
Observem també la fabricació automàtica de bombetes flama amb blau solar. Cal destacar que Cristalleries de Mataró va ser la primera empresa en aconseguir fer-les a màquina.
Anys després van adquirir-se màquines de centrifugar vidre, d’extracció al buit, decorar i pintar, destinades a nous productes que es produïen els anys noranta. Com també de premsa manual per fer, un a un, recipients ‘tuperware’.
La filmació de tots aquests últims processos està realitzada per Carlos Fernández, cooperador de la fàbrica, que apareix treballant a la premsa manual.
Al llarg de la pel·lícula hi ha dos apartats on es detalla el comportament del vidre fos. Un és en el buidat d’un forn, durant el transport de la pasta fosa d’un forn a un altre, i l’altre és en el treball artesà del vidre, en aquest cas una panereta que crea en Quico Estrems Muniesa per a una demostració en públic.
El 12 de novembre la visita el Molt Honorable President Jordi Pujol i Soley. Aquesta recepció està programada dins els actes de commemoració del 75è aniversari de la creació de la Cooperativa.
Recull históric i emotiu d'imatges de la fabricació a Cristalleries. Inclou fotografies de la fabricació de peces d'artesania.
Entrevistes a ex-cooperadors de Cristalleries: Salvador Rovira Oller, Victor Gonzalez Miguel i Francesc Jofre Serra.
Visita a la antiga fàbrica un cop finalitzat el trasllat a la carretera de Mata.
La gent, el gran patrimoni.
El mes de juny, als voltants de Sant Joan, celebraven la festa de l’aniversari de la Cooperativa, tot fent una costellada al bosc (Font del Mig, Argentona)
El 1958, el cineasta amateur mataroní Joan Pruna i Flaqué va realitzar un film barreja d’animació i imatges reals que, amb un to didàctic, explicava la trajectòria d’una gota d’aigua.
A la dècada dels noranta, per mitjà del Grup de Cultura, Cristalleries de Mataró organitzava al llarg de l’any algunes excursions per als seus jubilats i les seves parelles. Molts s’hi s’apuntaven per passar un dia agradable amb els seus antics companys.
El Grup de Cultura era un organisme, dins la Cooperativa de Cristalleries, amb un president i una junta propis. El Grup de Cultura estava format per diferents seccions on s’agrupaven els treballadors per interessos o aficions. Algunes seccions eren de caire cultural i d’altres esportives (imatges dels diferents equips).
Creant la llar d'un somni.
A la dècada dels cinquanta, amb la incorporació de les màquines a la fabricació de bombetes, Cristalleries de Mataró va augmentar notablement la seva producció, i per aquest motiu va necessitar més magatzems per guardar els excedents fins a enviar-los als seus clients.
Així, van començar a llogar locals a Mataró per solucionar el problema. El 1958, van rebre una oferta per comprar uns terrenys al costat de la carretera de Mata, que finalment van formalitzar i escripturar el 1960.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada